Log in

Per a 'salvar les falles' primer s'ha de salvar als fallers

Lleno absoluto en el Salón Museo por la V Gala de entrega de premios y distinciones del Casal Bernat i Baldoví.

Autor:
/37

La V Gala de entrega de premios y distinciones de la Asociación Cultural Casal Bernat i Baldoví sería un año más una muestra de músculo festivo de la entidad cultural.

Cerca de 500 personas abarrotaron el Salón Museo de la Ciudad Fallera, donde más de 180 comisiones acudirían a recibir el reconocimiento que el Casal realiza con sus respectivos premios y distinciones. Distinciones como las Purna y Flama que en la presente edición estarían realizadas con sendas interpretaciones del busto de Josep Bernat i Baldoví realizados por Vicente Lorenzo y Juan Ramón Vázquez.

Una entrega que se agilizaría este año con la entrega por sectores de los diversos galardones.

El acto conducido por nuestra compañera en labores informativas, Mabel Obrer, contaría con la presencia de las Falleras Mayores de Valencia 2018, Rocío Gil Uncio y Daniela Gómez de los Ángeles, siendo las máximas representantes de la fiesta fallera de la ciudad de Valencia quienes entregarían los correspondientes premios junto al presidente del Casal Bernat i Baldoví, Òscar Rueda i Pitarque.

Rueda agradecería en su discurso inicial la gran acogida y compromiso del colectivo fallero a participar masivamente en unos premios donde el Casal busca reivindicar la esencia propia de las fallas, su literatura festiva en lengua valenciana, donde recordó el dictament del Sindic “Havem d’insistir, una volta més, en que l’Estatut d’Autonomia NO OBLIGA als valencians a usar la normativa de la AVL; només la fa obligatòria en els usos de la pròpia administració, pero no en els usos de les associacions culturals i festives, o contra la llegítima llibertat d’expressió i creació lliterària de cada valencià, se desenrolle en un mig privat o públic. I aixina ho protegix expressament, ademés, el Reglament Faller vigent.” E igualmente haría referencia a los intentos de intromisión política: “La política i les falles han de conviure amistosament, pero en compartiments separats.” Òscar Rueda no dejó pasar la ocasión para referirse a las “listas negras” tan de moda últimamente, así como a la campaña “Volem Falla” con una defensa clara de los falleros como principales valedores de la fiesta fallera: “Si per a 'salvar l'Horta' primer s'ha de salvar al llaurador, per a 'salvar les falles' primer s'ha de salvar als fallers.”

DISCURSO ÍNTEGRO DE ÒSCAR RUEDA I PITARQUE

Quan férem el primer acte d'entrega dels nostres premis, allà per 2014, dedicàrem bona part del discurs a explicar qué era el Casal Bernat i Baldoví, quins eren els seus fins i qué preteníem fer per a conseguir-los. Hui, en esta quinta edició dels nostres premis a les falles de Sant Josep, això ya no és precís. El faller mig ya ha sentit parlar de nosatros, nos coneix i, s'identifique més o manco en les nostres accions culturals, sap que el Casal cobrix un espai necessari i ben caracterisat dins de la nostra festa.

Lo que defenem en el Casal Bernat i Baldoví no és precisament una novetat en el món faller. De fet, la majoria dels nostres membres ya eren ben coneguts en l’àmbit de la festa des de prou abans de fundar-se l’associació. Tal volta la novetat ha segut que ara tot intenta fer-se d’una manera coordinada i en uns objectius clars: construir, conscienciar, defendre, estimular, animar, aünar, sempre des de la convivència i el contrast d’opinions. Tenint el faller d’a peu com a punt d’inspiració, la tradició com a guia, i sent anecdòtic per a nosatros quí governa o deixa de governar en les institucions públiques. I això es nota en els resultats: nos havem donat conte de que una part significativa del colectiu faller conecta en eixa valencianitat referencial, tan deixada de la mà de Deu i tan manipulada des de temps seculars. Molta gent ha perdut la por a opinar i a dir lo que pensa, i això sempre és positiu.

Realment les falles naixqueren i es feren grans a pesar dels diferents governs municipals de cada época, foren d’un signe o d’un atre, i en això residix part de la seua grandea: és la festa de la llibertat per antonomàsia, de la burla de l’elitisme. En la festa conviuen totes les ideologies, pero es deixen penjades a la porta del casal de cada u.

Per això concebérem a finals de 2015 El llibret de l’atra falla de l’Ajuntament com una acció de protesta front a la negativa, per part de l'autoritat, a publicar els ya famosos versos d’Ampar Cabrera en el Llibre Oficial Faller. Davant d'eixa decisió, calia editar una publicació alternativa que no fora oficial pero sí rabiosament fallera. En dos objectius adicionals: recuperar la tradició dels llibrets de la falla de l’Ajuntament, que fea décades que no s’editaven, i de pas ensajar una interpretació satírica i en vers d’una falla oficial que sol anar escassa de sàtira i crítica mordaç. Tot, gràcies a la ploma d’una dotzena de poetes festius, socis del Casal, que firmaven en un seudònim, a l’estil d’aquelles grans publicacions satíriques que promogué Bernat i Baldoví.

Per fortuna, la pressió del món faller, representada per una majoria absolutíssima en l’Assamblea de presidents de decembre de 2015, conseguí que els versos prohibits se publicaren en el Llibre Oficial. Pero El llibret de l'atra falla de l'Ajuntament ya estava en marcha, en la seua intencionalitat i la seua càrrega satírica intactes. Enguany és el tercer que repartim, gratuïtament, milers d'eixemplars de L'atre llibret, dels quals hui totes i cada una de les comissions vos en emportareu un parell .

Com també vos emportareu, cada comissió, un Cartell de l'Història de la Festa. Una iniciativa realisada conjuntament en el Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana, i en la que, sobre el mític cartell de les falles de 1934, obra de Rafael Raga, s'ha representat una cronologia de la festa fallera en les principals fites que l'han conformada tal i com hui la coneixem. Un cartell que, esperem, contarà en un raconet en els vostre casals, per a la vista i la consulta dels fallers que volen conéixer més sobre l'història de la nostra festa.

I si parlem de premis, l'objectiu central de l'acte de hui, hem de felicitar-nos per un nou récort de participació, que cada volta posa les coses més difícils als diferents jurats. Uns premis que, a poc a poc, van fent-se un lloc important en el conjunt de guardons que s'entreguen durant l'any faller.

Recordem que, dels premis de falla que hui anem a entregar, L’Almodí premia la millor escena reivindicativa valenciana; el Garrofa busca tornar la dignitat formal i de contingut als cartells de la falla, premiant la millor crítica; i el Renaixença premia l’us normal del valencià durant tot l’eixercici i no a soles com a mera llengua ritual en contexts determinats. Respecte als premis de llibret, junt al premi El Mòle, que reconeix el millor artícul d’investigació (i que enguany torna a anar dotat en 1000 € gràcies al patrocini del Patronat de la RACV), s’unix en esta edició el premi Narrativa Fallera Jove, dotat en 500 € també gràcies al Patronat. Un patrocini especial i fidel dels nostres premis, també, del Camping Les Palmeres, que nos ve acompanyant des de la primera edició; als que s'unixen cada any més amics, els logotips dels quals acompanyen al nostre en l'escenari de hui.

I tenim també les distincions Purna i Flama, que reconeixen, respectivament i simplement, l’us de la llengua valenciana segons la normativa de la RACV en el llibret i en els cartells de la falla, i que cada any pugen en número, fins a les 35 Purnes (havent de deixar fòra a molts llibrets) i un total de 183 comissions distinguides en la distinció Flama. Algú podria dir que una de les nostres principals reivindicacions, que és la no discriminació per raó de la normativa valenciana utilisada, entra en contradicció en este favoritisme cap a les normes d’El Puig. Pero res més llunt de la realitat: en uns moments en els que el poder polític intenta excloure de premis, ajudes i reconeiximents als valenciaparlants que som usuaris de les normes de la RACV, és precís, més que mai, que iniciatives cíviques com la nostra suplixquen esta defecció de l’oficialitat, establint una discriminació positiva cap a la normativa plenament valenciana del nostre idioma.

Si per ad alguns això és incomplir la llegalitat vigent, beneït siga eixe incompliment; com beneïts foren els incompliments de la llegalitat que perpetraven els fallers que usaven la llengua valenciana en el sigle XIX, en les primeres décades del XX o durant el franquisme. I aixina de “illegals” continuarem, fins que “la llei” se modifique per a ningú la puga usar com a coartada per a no respectar els nostres drets llingüístics.

Per fortuna, les interpretacions de la llegalitat no són monolítiques, i est eixercici que hui tanquem com a associació estarà marcat, sense dubte, per una resolució del Síndic d'Agravis. Un Síndic d’Agravis de la Comunitat Valenciana que té com a finalitat velar pel compliment dels drets i llibertat dels ciutadans front a les administracions públiques. Les seues resolucions no tenen un caràcter vinculant davant de les decisions polítiques, pero sense dubte sí tenen un clar i marcat caràcter ètic i moral front a errònees decisions que poden calificar-se, filosòficament, de poc democràtiques o que comporten una interpretació abusiva o restrictiva de la normativa llegal.

L’any passat el nostre Síndic, en l’expedient núm. 1.612.785 relatiu a la discriminació a valencians per l’us de les normes de la RACV, resolgué, a solicitut del Casal Bernat i Baldoví, que:

“Per aquest motiu aquesta institució considera i desitja que tenint com a punt de partida el principi de tolerància i pluralitat que sempre han integrat les Falles de València, les festes de la Magdalena de Castelló o les Fogueres d’Alacant, es permetera als escriptors, poetes, investigadors, periodistes i usuaris, pel que fa als textos, que la Junta Central Fallera respecte el criteri lingüístic que cada col·laborador trie, tot respectant les seues obres i que la seua publicació no patisca cap modificació en el llibre oficial faller i, en definitiva, que respecte la llibertat d'expressió i la creació lingüística i que tots ells, sense cap distinció puguen accedir a les ajudes econòmiques destinades a la promoció de l'ús del valencià en l'àmbit faller."

Si be l'Ajuntament de Valéncia acceptà esta indicació del Síndic, cosa que des del Casal apreciem i valorem ben positivament, sempre que es predique en l'eixemple i no es quede en la pura anècdota, s'ha de dir que, per contra, dins de les bases per a poder optar a les ajudes i premis que ha otorgat enguany la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, continua excloent-se a les comissions, fallers i escritors que usem llegítimament, per a la llengua valenciana, la normativa que marca la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. L’exclusió en les bases de la convocatòria, de les falles que utilisem les normes d'El Puig, ha tornat a deixar fòra d’un concurs públic, pagat en diners de tots, a llibrets excelents que solien ser premiats tots els anys i inclús, algun any, s’havien alçat en el primer premi de tota la Comunitat Autònoma Valenciana. Valga com a eixemple de lo que apuntem, que ningun dels llibrets hui premiats o distinguits pel Casal Bernat i Baldoví, i n'hi han 35, ha obtengut cap de premi otorgat per la Conselleria.

Nos preocupa profundament i nos fa qüestionar l’actitut democràtica de les institucions i, més concretament, de la Conselleria de Cultura, que no es tinga en conte la resolució d'una institució estatutària com la del nostre Síndic. Síndic que actua per a la defensa dels drets del poble i per al be de tot el poble, independentment d’ideologies. Nos permetem recordar que el canvi en les bases d’eixe concurs, que es va produir fa tres anys, no va ser votat per ningun faller, ni per ningun colectiu representant d’esta festa. Havem d’insistir, una volta més, en que l’Estatut d’Autonomia NO OBLIGA als valencians a usar la normativa de la AVL; només la fa obligatòria en els usos de la pròpia administració, pero no en els usos de les associacions culturals i festives, o contra la llegítima llibertat d’expressió i creació lliterària de cada valencià, se desenrolle en un mig privat o públic. I aixina ho protegix expressament, ademés, el Reglament Faller vigent.

Nos trobem davant d’una exclusió injusta i arbitrària, com injusta i arbitrària és l'exclusió d'entitats amigues, com Lo Rat Penat, l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, Foment de les Lletres Valencianes i tantes atres, que han quedat sense ninguna ajuda institucional del govern autonòmic, simplement pel fet d'usar la llengua valenciana en les seues activitats culturals.

Tenim molts motius per a considerar-nos víctimes, encara que anar de víctimes per la vida no va en el nostre caràcter. Per això, l'aparició d'alguna que atra 'llista negra' en un mig de comunicació, més que por o indignació ha fet riure en els àmbits fallers. El criteri per a compondre la llista negra ha segut incloure, i cite expressament expressions de l'artícul, persones i entitats que són “no científics” i “blavers”, que escriuen en “català no normatiu” i que en ocasions cometen el terrible pecat adicional de ser mascotes del Valéncia CF o fills d'empresari. Una llista negra que es completava en la fotografia d'una escena de falla que recolzava a la poetesa Ampar Cabrera i el Casal Bernat i Baldoví (“el nucli central del blaverisme faller”, per a l'autor de la llista negra) com a mostra dels posicionaments supostament aberrants que defenem. Una escena en la que, per cert, se defenien valors tan 'antidemocràtics i perillosos', entre cometes, com la tolerància i la pluralitat dins de les falles.

Aixina, la necessitat de passar pàgina i de centrar les preocupacions i els esforços en coses que importen se fa cada volta més evident. La política i les falles han de conviure amistosament, pero en compartiments separats. La festa fallera té evidents reptes de futur, pero ningun d'ells passa per les preocupacions dels que veuen, en el permanent estat de disgust del colectiu faller, una espècie de conspiració judeomasònica que s'ha de capgirar per a fer realitat el designi de certs ideòlecs.

Si per a 'salvar l'Horta' primer s'ha de salvar al llaurador, per a 'salvar les falles' primer s'ha de salvar als fallers. És senzill d'explicar, pero difícil de conseguir, i molt difícil d'entendre per part d'alguns. I sobretot s'ha de salvar als fallers que, ademés de voler passar-s'ho be, també volem plantar una falla artística i satírica, escriure un excelent llibret en bona llengua valenciana, continuar cultivant la nostra pirotècnia tradicional, la nostra indumentària o les tradicions i festes que, sense la colaboració del colectiu faller, no podrien sobreviure. Als fallers que volem falla, sense que voler falla i voler cultura fallera estiga renyit en voler festa. Sí: exactament lo que defenem tots i cada u d'eixos fallers que formem part de la famosa 'llista negra'. Lo mateix que defenem tots i cada u dels membres del Casal Bernat i Baldoví, i lo que crec que defeneu totes i cada una de les comissions que esteu representades hui ací. Les falles són patrimoni dels fallers, dels valencians i, ara, també de l'humanitat: “la millor extraescolar” en sublim expressió de la nostra Fallera Major Infantil, pero, al pas que anem... ¿haurem de tornar a l'estoreta velleta per a poder plantar falla?

Per la nostra banda, en el Casal Bernat i Baldoví continuarem posant el nostre granet d'arena per a que les falles siguen molt més que una festa. No a soles les falles de Sant Josep, sino també les festes del fòc en general, a través dels premis que des de fa dos anys otorguem en les Fogueres de Sant Joan en Alacant, i des de l'any passat també en les Falles d'Elda, que es celebren en setembre. Ajudant a les comissions en l'elaboració i correcció dels texts dels seus llibrets, o en el nostre voluntariat poètic, que oferix a les comissions tindre, en el seu llibret, una mínima explicació de les falles a l'estil tradicional, en vers i llengua valenciana. En les nostres colaboracions en les vostres semanes culturals, o en les charrades, publicacions i artículs dels nostres socis. En la satisfacció, i ara me dirigixc expressament als membres del Casal, de que la llavor està sembrada, i no faltaran mai llauradors que continuen llaurant recte, com fan els bons valencians. Com diria un atre suecà ilustre, com diria En Nicolau Primitiu Gómez Serrano, seguirem treballant, persistint i esperant. Perque les falles ho mereixen.

Moltes gràcies per la vostra atenció i bona vesprada.

RELACIÓN DE PREMIOS Y DISTINCIONES

Premi “Almodí” a l’escena reivindicativa valenciana, dotat en 200 € al’artiste:

- Falla: Passeig de l’Albereda – Avinguda de França

- Artiste faller: Rafael Ibáñez

El jurat decidix otorgar accèssits a les escenes presentades per les comissions:

- Cuba – Lliterat Azorín

- Lluís Oliag – Bisbe Jaume Pérez

Premis “Garrofa” a la millor crítica en llengua valenciana en la Falla.

- 1er premi: Plaça de Garcia Morato - Yecla

- 2on premi: Jacinto Benavente – Reina Na Germana

- 3er premi: Doctor Serrano – Carles Cervera - Clero

Premis “Garrofa” a la millor crítica en llengua valenciana en la Falla infantil.

- 1er premi: Passeig de l’Albereda – Avinguda de França

- 2on premi: Cervantes – Pare Jofré

- 3er premi: Guillem de Castro - Triador

Premis “Renaixença” a l’us de la llengua valenciana durant l’eixercici faller:

- Premi “Renaixença”: L’Albufera (Catarroja)

- Accèssit: Pl. Verge de Lepanto

El Jurat decidix fer mencions especials a les falles:

- Guillem de Castro – Triador

- El Charco (Catarroja)

Premi “El Mòle” al millor artícul d’investigació en el llibret, dotat pel Patronat de la RACV en 400 € per a la comissió i 600 € per a l’autor del llibret:

- 1er premi: “Vicente Blasco Ibáñez (1867-1928). Un geni indiscutible”, de Julio Oliete i Laura Sorlí. Falla Regne de Valéncia - Ciscar

- 2on premi: “100 anys de l’Estació del Nort i la carència d’infraestructures ferroviàries valencianes”, de Joan Romero Moya. Falla El Charco (Catarroja).

- 3er premi: “Lluís de Santàngel: un valencià a l’ombra del descobriment”, d’Ampar Orellano. Falla L’Albufera (Catarroja)

El Jurat decidix fer mencions especials als treballs de:

- Rei En Jaume I (Catarroja)

- Santa Maria Micaela – Martí L’Humà

- Mare de Deu de la Cabeça – José Maria Mortes Lerma

- Palleter – Erudit Orellana

- El Rabal (Catarroja)

- Plaça d’Espanya

- Francesc Climent – Uruguai – Marqués de Bellet

Premi “Narrativa Fallera Jove” al millor relat en llengua valenciana en el llibret, dotat pel Patronat de la RACV en 500 € per a l’autor:

- “Un atre punt de vista”, d’Agustí Zacarés. Falla L’Amistat (Alfafar)

 

Premi a la millor dicció en llengua valenciana en el concurs de teatre faller organisat per JCF

Per mig de la present nota de prensa donem a conéixer la Falla guanyadora del premi a la millor dicció en llengua valenciana en el concurs de teatre en llengua valenciana, organisat per JCF, corresponent al present eixercici faller 2017-2018:

Comissió infantil de la Falla Santa Maria Micaela – Martí l’Humà per la seua obra: “La liada… i no és d’Homer”, de Raúl Marco Puchol, dirigida per Maribel Puchol Marchuet.

Actors i actrius: Xavi Garcés Gómez, Hugo Monleón Gimiso, Aurora Mari Sirurana, Marco Monleón Gimiso, Noor Rodríguez Fares, Paula Enebra Alfaro, Claudia Gómez de los Ángeles, Blanca Puig Pinazo, Amara Fontán García, Pau de los Ángeles Julio, Marc de los Ángeles Julio, María Puig Julio i Irene Campana Arcas.

Igualment informem que el jurat nomenat a l’efecte ha decidit otorgar una menció especial a la Falla Regne de Valéncia – Duc de Calàbria per la seua obra “No estem together”, de Ignacio López Murria, dirigida per Lucía Andrés Zarapico.

Actors i actrius: Rafael Hércules Ferraro, Ana Leticia Ruano Nacher, Javier Donat Sendra, Laura Ballester Más i Lucía Andrés Zarapico.

 

Distincions “Purna” a l’us de la llengua valenciana en el llibret.

Donada l’elevada participació de les comissions en esta categoria, el jurat ha decidit aumentar les vint distincions previstes en les bases a trentacinc, atenent als criteris de valoració inclosos en elles, i fent constar que molts més llibrets participants podrien haver segut mereixedors d’esta distinció.

- Azcàrraga –Ferran el Catòlic

- Bisbe Jaume Pérez-Lluis Oliag

- Carrera Sant Lluís-Av Doctor Waksman

- Carrera Sant Lluís-Rafael Albiñana

- El Charco -Catarroja-

- El Rabal -Catarroja-

- Ferran el Catòlic-Àngel Guimerà

- Ferros – Joan Batiste Perales

- Fra Pere Vives-Bilbao-Maximilià Thous

- Francesc Climent – Uruguai

- Guillem de Castro-Triador

- Guillem Sorolla – Recaredo

- Joaquim Costa-Comte d'Altea

- L'Albufera -Catarroja-

- L'Amistat -Alfafar-

- Lluís Oliag – Mariola – Granada

- Lo Rat Penat

- Mare de Deu de la Cabeça-J.M Mortes Lerma

- Molinell-Alboraya

- Palleter – Erudit Orellana

- Pare Santonja-Cardenal Benlloch -Mislata-

- Pere Cabanes-Comte de Lumiares

- Pintor Pascual Capuz – Fontanars

- Pizarro-Ciril Amorós

- Plaça Espanya

- Plaça Verge de Lepant

- Regne de Valéncia-Ciscar

- Regne de Valéncia-Duc de Calàbria

- Rei En Jaume I -Catarroja-

- Rubén Darío-Fra Lluís Colomer

- Sant Rafael-Antón Martin

- Santa Maria Micaela-Martí l'Humà

- Santiago Rusiñol-Comte de Lumiares

- Saragossa-Parc Central -Torrent-

- Serrans-Plaça dels Furs

Distinció Flama a l'us de la llengua valenciana en la Falla, ordenades per sector i número de cens. S'indica al costat si es tracta de la Falla gran (G), l'infantil (I) o les dos (G+I).

 

SECTOR: LA SEU / LA XEREA / EL MERCAT.

19: Plaça Sant Bult. G 50: Corregeria - Bany dels Pavesos. G+I

148: Plaça Anfós el Magnànim - Nau - Bonaire. I

309: Plaça del Negret. G+I

SECTOR: EL PILAR / SANT FRANCESC.

15: Bosseria - Tossal. G+I

29: Peu de la Creu - Joan de Villarrasa.G

36: Guillem de Castro - Triador. G+I

89: Sant Vicent Màrtir - Periodiste Azzati. G

92: En Sendra - Plaça de Coll. G+I

196 : Guillem Sorolla - Recaret. G+I

SECTOR: EL CARME.

4: Portal de Valldigna - Salines. I

63: Ripalda - Soguers. G

65: Serrans - Plaça dels Furs. G+I

73: Plaça Santa Creu. G+I

339: Blanqueries. G

SECTOR: PLA DEL REMEI - GRAN VIA.

14: Almirant Cadarso - Comte d’Altea.

G 20: Salamanca - Comte d’Altea. G+I

44: Mestre Gozalbo - Comte d’Altea G.

54: Joaquim Costa - Borriana. G

83: Císcar - Borriana. I

84: Gravador Esteve - Ciril Amorós. I

102: Fèlix Pizcueta - Ciril Amorós. G+I

149: Comte Salvatierra - Ciril Amorós. I

161: Regne de Valéncia - Císcar. G

165: Pizarro- Ciril Amorós. G+I

278: Joaquim Costa - Comte d’Altea. G+I

283: Jacinto Benavente - Reina Na Germana. G

289: Isabel la Catòlica - Ciril Amorós. G

SECTOR: RUSSAFA A.

2: Plaça Mercat de Russafa. G

23: Tomasos - Carles Cervera. G

32: Dr. Serrano - Carles Cervera -Clero. G+I

98: Mestre Aguilar - Maties Perelló. G+I

170: Regne de Valéncia - Sant Valer. I

174: Pintor Salvador Abril - Peris i Valero - Dr. Sumsi. G

187: Regne de Valéncia - Duc de Calàbria. G+I

SECTOR: RUSSAFA B.

28: Cuba - Lliterat Azorín - Pintor Gisbert. G

41: Cuba - Puerto Rico. G+I 85: Cuba - Dénia. I

142: Cuba - Buenos Aires. I 239: Peris i Valero - Cuba. G

SECTOR: LA ROQUETA – ARRANCAPINS

79: G.V. Ferrando el Catòlic - Àngel Guimerà I

122: Cervantes - Pare Jofré. I

173: Jesús - Sant Francesc de Borja. G

189: Av. Giorgeta - Roiç de Corella. I

SECTOR: BOTÀNIC / LA PECHINA.

56: Azcàrraga - G.V. Ferrando el Catòlic. G+I

99: G.V. Ferrando el Catòlic - Erudit Orellana. G+I

137: Quart - Túria. I

140: Sant Josep de la Montanya - Terol. I

164: Av. Pérez Galdós - Calixt III. G+I

201: Palleter - Erudit Orellana. G+I

205: Nort - Dr. Zamenhof. G

300: Santa Maria Micaela - Martí l’Humà. G+I

SECTOR: CAMPANAR.

30: Vall de Laguar - Pare Ferris. I

135: Av. Burjassot - Joaquim Ballester - Reus. I

176: Av. Campanar - Hipòlit Rovira. I

197: Monasteri de Poblet - Aparicio Albinyana (L’Antiga de Campanar). G

292: Mestre Arambul Sanz - Campanar. G

297: Hernàndez Làzaro - Vall de la Ballestera. G+I

321: Escultor García Mas - Puerto de Santa María. G (infantil amagada)

325: Mestre Rodrigo - General Avilés. G

SECTOR: SAIDIA.

5: Dr. Olóriz - Arquebisbe Fabián y Fuero. G+I

45: Sagunt - Sant Antoni - Pare Urbano. I

64: Dr. Peset Aleixandre - En Guillem Ferrer. G+I

71: Trinitat - Alboraya. G+I

90: Nador - Miraculosa. G+I

95: Camí de Barcelona - Travessia de Moncada. G+I

107: Fra Pere Vives - Bilbao - Maximilià Thous. G+I

120: Molinell - Alboraya. I 194: Visitació - Oriola. I

277: Guardacostes - Músic Jarque Cualladó. G

SECTOR: PLA DEL REAL - BENIMACLET.

22: Exposició - Mísser Mascó - Arévalo Baca. G

105: Poeta Asins - Alegret - Puçol (Els Jovenils). G+I

185: Poeta Altet - Benicarló. G 188: Av. Primat Reig - Vinaròs. G+I

272: Menéndez y Pelayo – Av. Catalunya G+I

342: Ingenier Vicente Pichó – Av. Valladolid. I

344: Polo y Peyrolón – Ciutat de Mula. G

352: Poeta Emili Baró - Enric Ginesta. G+I

SECTOR: OLIVERETA.

67: Lluís Lamarca – Velàzquez. I

82: Olivereta – Cerdà I Rico. G

96: Quart Extramurs – Velàzquez. G+I

190: Barri Mare de Deu de la Fontsanta. G+I

203: Joan Baptiste Vives – Salvador Ferrandis Luna. G+I

235 : Barri de la Llum. G+I

280: Plaça Dr. Berenguer Ferrer. G+I

353: Alcàsser – Yàtova. G+I

371: Josep Mª. Bayarri – Los Isidros. G

SECTOR : PATRAIX.

87: Archiduc Carles – Chiva. I

130: Plaça de Patraix. G

282: Mare de Deu de la Cabeça – Josep Mª. Mortes Lerma. G+I

284: Ceramiste Ros – Josep Mª. Mortes Lerma.G

302: Chiva – Francesc de Llano. I

317: Camí Nou de Picanya - Nicolau Primitiu. G

SECTOR: JESÚS.

35: Joan de Aguiló - Gaspar Aguilar. I

38: Costa i Borràs – Agustina d’Aragó. G

51: Carretera Escrivà – Cooperativa Sant Ferrando. I

199: Veneçuela – Agustí Sales. G

200: Carcaixent – Compromís de Caspe. G+I

215: Baró de Patraix – Conca. G+I

232: Pio XI – Fontanars. I

SECTOR: CREU COBERTA.

25: Camí d’Alba – Castell de Cullera. G

100: Arquebisbe Olaechea – Sant Marcelí. G

152: Sant Vicent Màrtir – Pianista Ampar Iturbi. I

246: Josep Soto Micó – Síndic Mocholí. G

291: General Barroso – Litógraf Pascual i Abad. G

341: Carters – Litógraf Pascual i Abad. G+I

SECTOR: QUATRE CARRERES.

55: Sapadors – Vicent Lleó. G

114: Carrera Sant Lluís – Av. Dr. Waksmann. G

124: Lluís Oliag – Mariola – Granada. G+I

186: Bisbe Jaume Pérez – Lluís Oliag. G

195: Gravador Jordàn – Escultor Pastor (La Fonteta). G+I

216: Rubén Vela – Av. Dr. Waksmann. G

233: Av. de la Plata – General Urrutia. G+I

259: Oltà – Juan Ramón Jiménez. I

276: Carrera Malilla – Illa Cabrera. G+I

324: Poeta Federico García Lorca – Oltà. G

SECTOR: CANYAMELAR - EL GRAU - NAZARET.

42: Plaça de la Creu – Els Àngels. G

144: Progrés – Teatre de la Marina. G+I

151: Just Vilar – Mercat del Cabanyal. G

155: Barraca – Travessia iglésia del Rosari. G

169: Major – Moraira – Nazaret.G+I

225: Rosari – Plaça de Calabuig. G

226: Dr. J.J. Dómine – Port. G

228: Arquitecte Alfaro – Francesc Cubells.G

SECTOR: MALVARROSA - CABANYAL - BETERÓ.

49: Barraca – Espadà. G

70: Vidal de Canelles – Sànchez Coello. I

109: Sant Rafael – Antón Martín. G

153: Sant Pere – Mare de Deu de Vallivana. G+I

171: Ramon de Rocafull – Comte d’Alaquàs. G+I

181: Barri Beteró. G 208: Escalante – Marina. G

328: Ingenier Manuel Maese – Cristòfol Llorens. G+I

351: Dr. Àlvar López – Sant Joan de Deu. I

SECTOR: CAMINS AL GRAU.

31: Illes Canàries – Lo Rat Penat. G

128: Mestre Valls – Marí Albesa. G+I

129: Ramiro de Maeztu – Lleons. I

150: Dr. Manuel Candela – Av. del Port. G+I

178: Illes Canàries – Trafalgar – Samuel Ros. G+I

179: Ferros – Joan Baptiste Perales. G+I

183: Illes Canàries – Dama d’Elig. I

212: Arts i Oficis – Actor Llorens. G+I

323: Fontcalent – Lebon. G+I

349: Sants Just i Pastor – Asserradora. I

375: Passeig Albereda – Av. de França. G+I

377: Alfret Toran i Olmos – Av. De França. I

SECTOR: ALGIRÓS.

77: Barri Sant Josep. G+I

97: Plaça García Morato – Yecla. G+I

113: Av. República Argentina – Dr. Pallarés Iranzo (L’Amistat). I

123: L’Alguer – Ingenier Rafel Janini. I

318: Av. dels Tarongers – Universitat Politècnica – Camí de Vera. G

360: Rubén Darío – Fra Lluís Colomer. G+I

SECTOR: RASCANYA.

61: Marqués de Montortal – Josep Esteve. G

117: Daroca – Pare Viñas. I

227: Gayano Lluch – Dr. Marco Merenciano. G

237: Pl. dels Màrtirs – General Ibàñez Alonso (Massarrojos). G+I

257: Músic Espí – Gravador Fabregat. G+I

298: Pere Cabanes – Comte de Lumiares. G+I

366: Santiago Rusinyol – Comte de Lumiares. G+I

384: Santa Genoveva Torres – Arquitecte Tolsà – Alfahuir. G+I

SECTOR: BENICALAP.

69: Sant Josep de Pignatelli – Dr. Peset Aleixandre. G

93: General Llorens – Dr. Marco Merenciano. I

111: Av. Burjassot – Pare Carbonell. I

118: Acàcies – Picayo. I

383: Horta Sur – La Costera. G

389: Manuel Melià i Fuster – Mª Fernanda d’Ocón. G

SECTOR: BENIMÀMET - BENIFERRI - BURJASSOT.

BENIMÀMET-BENIFERRI:

262: Campament – La Yessa. G+I

274: Plaça de la Tenda. G

356: Evarist Bas – Cullera. G

361: Ciutat de Córdova – Vicent Tomàs i Martí. I

BURJASSOT:

217: Espartero – Mestre Plasència. G+I

220: Fermí Galàn i García Hernàndez – Primavera. G

221: Llibertat – Teodor Llorente. G

266: Mendizàbal. G

SECTOR: POBLATS DEL SUR.

FORN D’ALCEDO:

265: Plaça Riu Segura – Forn d’Alcedo. I

CASTELLAR-OLIVERAL:

147: Plaça Mare de Deu de Lepant. G+I

SECTOR: MISLATA - QUART DE POBLET - CHIRIVELLA.

MISLATA:

229: Antoni Molle – Gregorio Gea. I

286: Plaça Eduart Marquina. G

335: L’Eliana - Sit. G

357: Plaça de la Moreria. I

QUART DE POBLET:

331: General Asensio - Marqués de Solferi. G+I

362: Llum Casanova - Pare Espasa. G

CHIRIVELLA:

103: Valéncia - Teodor Llorente. I

209: Sant Antoni. G

Canal Youtube

Publicidad

Canal Youtube